Quan es traspassa el límit de tot el que és insostenible és quan comença a afectar el cos físic.
Cada cop que una situació m’incomodava, no m’hi quedava gaire temps i marxava. És com sempre he actuat i com crec que, arribat el punt d’haver-ho intentat tot, és el més sa. Però què s’entén per intentar tot? Això ho determina cada individu segons les seves vivències, formes d’entendre la vida i el lliure albir.
Com bé diu Eduard Flotats: cadascú escriu la seva història. I amb independència de com actuïn la resta de mortals, dins nostre sabem exactament el que s’ha de fer. Però quan intervenen els egos, les comparacions, les enveges, les mancances i les inseguretats, es fa més complicat discernir. És cert que ens reflectim uns en els altres, perquè actuem com a mirall i en certa manera és útil per créixer i inclús bonic. El reflex ha de servir per evolucionar com a espècie racional que som, deixant enrere com a epicentre els impulsos més baixos. Sempre penso que si tant hem avançat doncs que serveixi per beneficiar-nos tots plegats, no per crear vides hostils en contra de la nostra pròpia naturalesa. Això últim és quelcom que costa pair.
“Sempre penso que si tant hem avançat doncs que serveixi per beneficiar-nos tots plegats,”
Moltes vegades, quan treballava a empreses i respirava aquells ambients densos, espessos, complicats, em preguntava: – com és possible que la mateixa persona que ha iniciat amb (suposadament una il·lusió) una emprenedoria s’hagi creat ella mateixa aquest entorn nociu?; oficines fosques, controls innecessaris, desconfiances, manques de llibertat, treballadors cremats, etc. Representa que si se segueix el Dharma, estem ja en el camí de la felicitat i, per tant, tot el que es construeixi, en aquesta direcció, serà aire fresc. Doncs no, no sempre és així, de fet, poques vegades ho és. I em pregunto: – Què falla aquí?
“Representa que si se segueix el Dharma, estem ja en el camí de la felicitat…”
I tornem als egos, les comparacions, les enveges, les mancances, les inseguretats. Perquè mentre es visqui amb aquest paquet a sobre, per molt que es cregui viure en el camí de la felicitat, no estarem assolint la pau interior ni fent que el nostre entorn estigui en equilibri.